fbpx
93 886 15 55
info@seminarivic.cat

Estudiants

Breus reflexions i/o cites de persones que han estat Estudiants del Seminari Vic.

Convé saber sòbriament.
Marià Puigllat i Amigó — 1804-1870, va cursar estudis primaris de llatí i humanitats als escolapis de Moià, d'on va passar al Seminari Vic el curs 1821-1822. Va acabar les carreres de Filosofia i Teologia l'any 1830 i es doctorà el 1831. Des d'aquesta data fins al 1850 va fer de professor al Seminari, i en aquesta darrera data passa a ser-ne el rector- Aleshores el seminari assolia el miler d'estudiants. El 25 d'octubre de 1861 fou nomenat bisbe de Lleida

No tinc repòs, ni la meva ànima troba consol sinó corrent i predicant.

Antoni Maria Claret i Clarà — 1807-1870, conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya. Va fundar els ordes dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Va ser canonitzat per Pius XII el 5 de maig de 1950. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.

Som responsables, perquè som lliures.

Jaume Balmes i Urpià — 1810-1848, va estudiar al Seminari Vic i a la Universitat de Cervera fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català. Durant el segle XIX i una part del XX Jaume Balmes fou un dels filòsofs més llegits del pensament catòlic a Catalunya, Espanya i Europa. La seva obra més coneguda és El critèrio.

Doneu-me unes ales o preneu-me les ganes de volar!

Jacint Verdaguer i Santaló — 1845-1902, és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. El curs 1855-56, als deu anys, va començar els estudis al Seminari Vic.

Front altiu i parla franca / i amb lo cor esperançat, / conquistarem lo que ens manca / guardant bé el que ens ha quedat.

Jaume Collell I Bancells — 1846-1932, estudià al Seminari Vic i en fou nomenat canonge el 1880. Gran propagador dels Jocs Florals, presidí els de Barcelona (1887, 1908, 1925). Fou un membre destacat de l'Acadèmia de la Llengua Catalana. Fundà la Revista Catalana (1889); dirigí la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914.

Be us ho contaré jo com hi va náixer l’aygua, cuan sols hi havia flors á las voras del marge.

Martí Genís I Aguilar — 1847-1932, estudià batxillerat al Seminari Vic. Als divuit anys es traslladà a Barcelona per estudiar farmàcia. A Barcelona, va compaginar els estudis de farmacèutic amb la publicació dels primers articles i poemes en revistes literàries. Es doctorà en farmàcia l'any 1874 i passà a residir a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d'història natural i fisiologia. Concorregué assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos premis. També en fou mantenidor el 1890 i el 1903, i president el 1921.

El consumisme està consumint les persones.

Pere Casaldàliga I Pla — 1928-2020, fill d'una família tradicional, Casaldàliga neix a Balsareny, a la comarca del Bages, als 9 anys, es trasllada a estudiar al Seminari Vic. Fou un religiós claretià, escriptor i poeta català, que va viure gran part de la seva vida al Brasil, país on era bisbe de la Prelatura territorial de São Félix, a l'estat de Mato Grosso. Va estar sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i és reconegut internacionalment com un defensor dels drets de les persones menys afavorides.

Escriure és un acte de vida, escric perquè m’agrada sentir-me viure.

Segimon Serrallonga I Morer — 1930-2002, poeta, filòleg i escriptor català. Autor d'una obra de reconeguda vàlua artística i profunda qualitat humana en els vessants de la poesia, l'assaig i la traducció. Format al Seminari de Vic, va ampliar els estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, on es va llicenciar en Filologia Clàssica. Posteriorment va obtenir la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compromès amb el seu país i amb la causa de la justícia i la llibertat, va ser membre fundador de l'Assemblea de Catalunya. Des del 1977 fins a la seva mort, va dedicar-se a la docència universitària, primerament a l'Escola de Mestres Balmes i després a la Universitat de Vic.