Romà Casanova: “el Seminari Vic ha estat un referent dins al Bisbat, deixant empremta duradora en la formació i cultura del nostre país”

El 4 i 5 de juny el Seminari Vic va acollir unes jornades amb motiu dels 275 anys de la institució al territori; 75 anys de la construcció de l’edifici actual i 25 anys de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic)

Amb motiu dels 275 anys de la institució al territori; 75 anys de la construcció de l’edifici actual; i 25 anys del centre docent del Bisbat, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic (ISCRVic), tres efemèrides rellevants,  els dies 4 i 5 de juny es va configurar un programa amb unes Jornades de coneixement, pensament, reflexió i debat a l’entorn d’aquestes a les mateixes i que han conformat un patrimoni humà i intel·lectual amb forta repercussió a la ciutat i al Bisbat amb el propòsit de posar en valor l’aportació de les tres Institucions al servei de les persones. Aquest programa va comptar amb el disseny i definició de les ponències per part de Ramon Rial Carbonell, doctor en Geografia i Història i amb una tesi doctoral sota el títol “l’educació superior en la Catalunya central entre els S. XVI i XVIII. De la Universitat Literària de vic (1599/1717) al Seminari Conciliar de Vic. (1749/1868)”.

Les jornades van ser presidides per la màxima autoritat del Bisbat de Vic, Mons. Romà Casanova Casanova que durant les seves intervencions va posar en valor la “llavor” que ha posat el Seminari Vic al servei de l’església i al territori, “el Seminari Vic no només ha estat un referent dins la ciutat de Vic; sinó també a tota la diòcesis del Bisbat i deixant empremta duradora en la formació i la cultura del nostre país”.

La primera ponència va comptar amb una ponència basada en la “formació intel·lectual i espiritual en el si de l’Església a Catalunya: els seminaris, la Facultat de Teologia/Ateneu Sant Pacià i els Instituts de Ciències Religioses” de la mà de Joan Torra Bitlloch, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

El programa va seguir amb un espai dedicat a una taula rodona en la qual es va exposar la vivència de persones que han estat vinculades al Seminari Vic. D’aquesta manera, i  des de la paraula i des de la memòria viscuda en primera persona, el testimoniatge de Mn. Joan Mir Tubau; de Francesc Codina Valls; de Joan Mercader Boixaderas i Mn. Salvador Mundo Roviró  van poder expressar, d’alguna forma, l’evolució històrica del Seminari durant pràcticament 40 anys i a partir de diferents mirades.

El segon i darrer dia les jornades commemoratives del Seminari Vic van posar de relleu l’origen i història del Seminari Vic amb la intervenció del Dr. en Geografia i Història, Ramon Rial Carbonell que entre molts temes tractats va exposar que l’any 1867 el Seminari Vic va ser el Seminari de tots els bisbats que disposava de més alumnat; més de 1.200 alumnes.

La segona sessió de la segona jornada va comptar amb Ignasi Roviró Alemany,  doctor en Filosofia i un gran especialista en diferents persones que han estudiat al Seminari Vic i que des de diferents àmbits han estat reconeguts dins la seva etapa professional. En aquest sentit Roviró va posar en relleu figures com el Bisbe Casadevall; filòsofs com Jaume Balmes; humanistes i literats com Jaume Collell; científics com Eusebi Molera o Agustí Comellas; o gestors com Marià Puigllat i/o altres personalitats com Josep Giró o Ignasi Casanovas.

I, finalment es va tancar la jornada amb la intervenció d’Albert Colomer Busquets, arquitecte que treballa dins l’equip del Seminari Vic per ajudar a posar en valor la mirada arquitectònica i els reptes actuals i de futur. En aquest cas Colomer va expressar que el Seminari Vic (actual edifici inaugurat l’any 1949) és un “edifici ‘super intel·ligent’, ja que permet una transformació constant”; a banda de destacar que és obra de l’arquitecte Bonet que entre altres actuacions també va ser present a intervencions de la Sagrada Família.

La jornades commemoratives i sota el títol “Sembrar la bona llavor” van ser seguides per prop d’una seixantena de persones i que van valorar accions com aquestes, doncs és quan es “coneix que es pot estimar”.